Història d'un encàrrec

Mai havia sentit a parlar del Front d'Alliberament Català. L'editor Josep Ma Orteu, amb qui ja estat a punt de fer dos llibres, em va comentar un dia que si volia reescriure un document que li havia fet arribar en Carles Garcia.

- Només has de reescriure, no t'emboliquis: amb un parell de setmanes ho hauries de tenir fet.

Vam negociar el preu i després d'un llarg estira i arronsa, vaig acceptar mil eurets.

Vaig començar a reescriure i em vaig adonar que el tema donava de si. I atrapava. Que una colla post adolescents decidissin un bon dia passar a l'acció estimulats per l'odi contra Franco em fascinava. Com també em fascinaven les peripècies i les conseqüències d'una decisió i unes accions o que, enmig de la gran marea comunista i àcrata dels grups antifeixistes, hi hagués un, el FAC, que se'n recordés de Catalunya com a entitat.

Vaig demanar a l'Orteu el telèfon d'en Carles i vam quedar un dia. I després vaig parlar amb en Josep Calduch. I després amb en Gepi, i després amb l'Elisenda Romeu, l'Alfons Cervera, en Cèsar Àlgora, tots ells militants del FAC. I el que es va convertir en una feina de dues setmanes es va allargar fins a més d'una any. Ampliacions, retocs, contextualitzacions. La meva economia no ho agraïa però sí -crec- la qualitat del llibre. Un cop acabat, en Josep Ma Orteu, ens va dir que només el podia publicar si algú altre assumia els meus honoraris.

- El problema són els costos de producció. Mil euros són molts diners.

També va dir que tenia problemes econòmics perquè el president de Senegal -Abdoulaye Wade- no li pagava una luxosa biografia que li havia encarregat publicar.

Vam enviar el manuscrit a l'Editorial Base -de Santi i Jaume Sobrequés- i de seguida ens van mostrar el seu interés, sempre i quan no hi hagués cap conflicte legal amb Josep Ma Orteu. No n'hi havia i ens vam posar d'acord. Van encarregar la correcció a en Xavier Canyada, que no només va corregir faltes ortogràfiques sinó també alguna inexactitut històrica. Como també ho va fer Vicki Nebot, de l'editorial, i el mateix Santi. Una manera de treballar radicalment diferent a la de Josep Ma Orteu, a qui la qualitat i la veracitat li importaven més aviat poc.

- No t'emboliquis, no cal que t'entrevistis amb ningú ni et documentis. Reescriu, posem una cronologia i punt. M'ho entregues d'aquí dues setmanes?


Blai Manté.