Ja tenim les dades definitives de dues presentacions, una a Barcelona i l'altra a Mataró.
BARCELONA
Divendres 18 de desembre a dos quarts de vuit.
Memorial 1714, Fossar de les Moreres.
A més de Carles Garcia i Josep Calduch (FAC) i l'autor, Blai Manté, i intevindrà Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció).
MATARÓ
Dimecres 23 de desembre a dos quarts de vuit.
Taberna Atzucac, el Carreró 31, Plaça de l'ajuntament.
Amb la presència de Joan Jubany (CUP) i, segurament, Albert Calls (periodista).
dilluns, 14 de desembre del 2009
Història d'un encàrrec
Mai havia sentit a parlar del Front d'Alliberament Català. L'editor Josep Ma Orteu, amb qui ja estat a punt de fer dos llibres, em va comentar un dia que si volia reescriure un document que li havia fet arribar en Carles Garcia.
- Només has de reescriure, no t'emboliquis: amb un parell de setmanes ho hauries de tenir fet.
Vam negociar el preu i després d'un llarg estira i arronsa, vaig acceptar mil eurets.
Vaig començar a reescriure i em vaig adonar que el tema donava de si. I atrapava. Que una colla post adolescents decidissin un bon dia passar a l'acció estimulats per l'odi contra Franco em fascinava. Com també em fascinaven les peripècies i les conseqüències d'una decisió i unes accions o que, enmig de la gran marea comunista i àcrata dels grups antifeixistes, hi hagués un, el FAC, que se'n recordés de Catalunya com a entitat.
Vaig demanar a l'Orteu el telèfon d'en Carles i vam quedar un dia. I després vaig parlar amb en Josep Calduch. I després amb en Gepi, i després amb l'Elisenda Romeu, l'Alfons Cervera, en Cèsar Àlgora, tots ells militants del FAC. I el que es va convertir en una feina de dues setmanes es va allargar fins a més d'una any. Ampliacions, retocs, contextualitzacions. La meva economia no ho agraïa però sí -crec- la qualitat del llibre. Un cop acabat, en Josep Ma Orteu, ens va dir que només el podia publicar si algú altre assumia els meus honoraris.
- El problema són els costos de producció. Mil euros són molts diners.
També va dir que tenia problemes econòmics perquè el president de Senegal -Abdoulaye Wade- no li pagava una luxosa biografia que li havia encarregat publicar.
Vam enviar el manuscrit a l'Editorial Base -de Santi i Jaume Sobrequés- i de seguida ens van mostrar el seu interés, sempre i quan no hi hagués cap conflicte legal amb Josep Ma Orteu. No n'hi havia i ens vam posar d'acord. Van encarregar la correcció a en Xavier Canyada, que no només va corregir faltes ortogràfiques sinó també alguna inexactitut històrica. Como també ho va fer Vicki Nebot, de l'editorial, i el mateix Santi. Una manera de treballar radicalment diferent a la de Josep Ma Orteu, a qui la qualitat i la veracitat li importaven més aviat poc.
- No t'emboliquis, no cal que t'entrevistis amb ningú ni et documentis. Reescriu, posem una cronologia i punt. M'ho entregues d'aquí dues setmanes?
Blai Manté.
- Només has de reescriure, no t'emboliquis: amb un parell de setmanes ho hauries de tenir fet.
Vam negociar el preu i després d'un llarg estira i arronsa, vaig acceptar mil eurets.
Vaig començar a reescriure i em vaig adonar que el tema donava de si. I atrapava. Que una colla post adolescents decidissin un bon dia passar a l'acció estimulats per l'odi contra Franco em fascinava. Com també em fascinaven les peripècies i les conseqüències d'una decisió i unes accions o que, enmig de la gran marea comunista i àcrata dels grups antifeixistes, hi hagués un, el FAC, que se'n recordés de Catalunya com a entitat.
Vaig demanar a l'Orteu el telèfon d'en Carles i vam quedar un dia. I després vaig parlar amb en Josep Calduch. I després amb en Gepi, i després amb l'Elisenda Romeu, l'Alfons Cervera, en Cèsar Àlgora, tots ells militants del FAC. I el que es va convertir en una feina de dues setmanes es va allargar fins a més d'una any. Ampliacions, retocs, contextualitzacions. La meva economia no ho agraïa però sí -crec- la qualitat del llibre. Un cop acabat, en Josep Ma Orteu, ens va dir que només el podia publicar si algú altre assumia els meus honoraris.
- El problema són els costos de producció. Mil euros són molts diners.
També va dir que tenia problemes econòmics perquè el president de Senegal -Abdoulaye Wade- no li pagava una luxosa biografia que li havia encarregat publicar.
Vam enviar el manuscrit a l'Editorial Base -de Santi i Jaume Sobrequés- i de seguida ens van mostrar el seu interés, sempre i quan no hi hagués cap conflicte legal amb Josep Ma Orteu. No n'hi havia i ens vam posar d'acord. Van encarregar la correcció a en Xavier Canyada, que no només va corregir faltes ortogràfiques sinó també alguna inexactitut històrica. Como també ho va fer Vicki Nebot, de l'editorial, i el mateix Santi. Una manera de treballar radicalment diferent a la de Josep Ma Orteu, a qui la qualitat i la veracitat li importaven més aviat poc.
- No t'emboliquis, no cal que t'entrevistis amb ningú ni et documentis. Reescriu, posem una cronologia i punt. M'ho entregues d'aquí dues setmanes?
Blai Manté.
Paraula de Tardà
En Joan Tardà, diputat per ERC al Congrés, ha escrit sobre el llibre al seu bloc. Gràcies.
Hi podeu accedir clicant aquí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)